Màrqueting Polític

El director d’Air Berlin, el Senat francès, un “selecte” grup d’intel·lectuals espanyols, el PP, “ los peones negros”, tenen una mateixa visió simplista i unitarista de les coses. Tots sabem que la realitat acostuma a ser complexa, amb un grapat d’elements a tenir en compte, amb diferents punts de vista. Però ells no, ho redueixen tot a un eslògan, una frase, com més curta millor, si és possible, sonora, fàcil de recordar, sense matisos : una llengua, una religió, una pàtria, una raça…és la continuació sociològica del vell lema“ ein Volk, ein Reich, ein FÜHRER”, que ja sabem com va acabar.
Pel que fa al francès i a l’alemany, llengües en constant pèrdua d’influència internacional, es pot entendre com l’estúpida rebequeria d’un nen que vol tornar a ser el centre d’atenció i no sap com fer-ho.
Però el cas de l’espanyol és molt diferent, es tracta d’una llengua vigorosa, demogràficament en plena expansió, parlada per més de 450 milions de persones, emparada per la legislació d’un grapat d’estats; per això és especialment miserable que vulguin continuar amb l’intent de genocidi que pateix el català des de fa 300 anys.