Agustí Centelles

Agustí Centelles va ser un gran fotògraf i un bon patriota. Llàstima que no puguem dir el mateix dels seus fills.

Consultes populars

Si una sola dona, Aminatou Haidar, ha posat la causa de la llibertat del poble sahrauí, i, de rebot, el dret a l'autodeterminació dels pobles, a la primera pàgina de l'agenda internacional, no és gens estrany que alguns tinguin molta por, pànic, que milers de ciutadans vulguin anar a votar per reivindicar la llibertat de Catalunya.

13 D

L'operació per "reformar" Espanya de Miquel Roca, va fracassar; el President Pujol confirma que la via autonomista s'ha esguerrat; el President Maragall diu, en privat, que només ha trobat deu federalistes a Espanya. Arenys de Munt enceta la via independentista i ara el 13 D confirma que és la correcta, democràtica i viable. Anem bé i estem en el bon camí.

Avui

Avui és evident que l'encaix de Catalunya amb Espanya ha fracassat, la via autonomista s'ha esgotat, el federalisme no ha existit mai, la pedagogia no ha servit de res. No podem perdre més el temps, l'únic camí és la independència i ens queda molta feina per fer.

Democràcia de perfil baix.

A Suïssa, el resultat d'un referèndum sobre un tema menor, els minarets de les mezquites, obliga a canviar la Constitució.
A Espanya, deu jutges canviaran el que va votar el poble català per "ajustar-ho" a la Constitució
És la diferència que hi ha entre una democràcia de perfil baix i una democràcia consolidada.

Arenys de Munt capital de Catalunya

Dels molts que s'han posicionat contra la consulta popular d'Arenys ( Rangel, de la Vega, Chaves, Montilla, Hereu, La Falange,...) cap ha donat el més mínim argument, cap opinió amb un punt de lògica. S'han limitat a igualar la Constitució amb els Manaments de la Llei de Déu ( potser per allò de " Caudillo de España por la grácia de Dios ) i aquí s'acaba tot.
Potser tornarà a sortir " el derecho de conquista" o " la dialéctica de las pistolas", però dubto que Europa els entengui.
La consulta d'Arenys de Munt ha sigut un èxit i tindrà continuïtat.

Consulta d'autodeterminació

El dia 13 se setembre a la població d'Arenys de Munt coincidirà la consulta popular per l'autodeterminació de Catalunya i la concentració falangista en contra del referèndum. No dubto que "la Falange" sigui, avui, un partit legal, com diu el conseller Saura, encara que per ser-ho hagi hagut de renegar, pública i notòriament, dels seus fundadors ( ho ha fet ?). La violència clara i explícita en els escrits de Ramiro Ledesma fa esborronar.

Per exemple Guinea

El magnífic documental de TV3 ens va recordar que l'any 1968 el Sr. Fraga, en nom del estat espanyol i " con gran orgullo", va firmar la independència de Guinea " de forma pacífica y civilizada". Si el dictador, màxim exponent del nacionalisme espanyol més abrandat, va "concedir" la independència d'una provincia espanyola, pot una democràcia negar el dret a decidir de Catalunya?

Llei de consultes populars

" Primer ells t'ignoren, després s'en riuen, després et combaten, després tu guanyes". Ho deia Gandhi en el procés de la independència del seu país. Seguint aquest model podem dir que a Catalunya ja estem a la tercera fase després que el govern aprovés el projecte de llei de consultes populars, ara toca combatre l'ús dels referèndums. Els articles de F. de Carreres ( La Vanguardia 2/3/9. El títol ho diu tot :" ¡ Cuidado con los referéndums!") i de Joan Barril ( El Periódico 30/3/9, que posa en el mateix nivell les consultes en una dictadura a les que es fan en una democràcia) només és el començament d'una ofensiva en tota regla contra un dret internacional que, inevitablement, exercirem un dia no molt llunyà.

Espanya no reconeix Kosovo

La brusca i inesperada retirada del exèrcit espanyol de Kosovo, feta, sense embuts, en clau de política interna per avisar-nos que no reconeixeran mai la independència de Catalunya, ens indica clarament que estan molt preocupats pel increment del sobiranisme català.
Estem en el bon camí.

Parlament Europeu

L'eurodiputat del PP i vicepresident primer del Parlament Europeu Sr. Vidal-Quadras, ens diu que estaria "encantat" de poder parlar en català a l'eurocambra. Però fa tot el possible per evitar-ho. Amb amics com ell, qui necessita tenir enemics?
També diu que troba "provincià" demanar-ho. Ell mateix, però, ens dona la solució : que Catalunya tingui estat propi, així la demanda serà "estatal" i l'eurocambra estarà "encantada" de poder-lo utilitzar.